No tots són temps alegres, també hi ha temps de plors
i hem d’unir-nos al plany de qui pateix.
Amb un clam que per sempre, ressoni en tots els cors:
Temps aspres, no torneu mai més
És l’anhel i el clam dels exhaustos,
mals anys, mals anys, no torneu mai més,
massa estona a la porta de casa us heu quedat,
temps aspres, no torneu mai més
Busquem joia i bellesa, un so lleu i feliç
i al voltant els més dèbils van caient.
En silenci ens ho diuen, els seus ulls ho llegim:
Temps aspres, no torneu mai més
És l’anhel i el clam dels exhaustos…
Hi ha una onada que roda i exalta tot el mar,
un embat que la riba no conté,
una boira que puja dels somnis enterrats:
Temps aspres, no torneu mai mes
És l’anhel i el clam dels exhaustos…
