He baixat la roba d’hivern
L’he posada tota a rentar
Que s’ha omplert de pols i d’oblit
Mentre han volat faldilles
I els dites que s’han tenyit de tots els colors
Entre nits eternes i copes i glops
I els mugrons al vent se m’han eriçat
Que fa massa fred per vestits escotats
Com el que he portat per rebre’t, a tu i a un refredat.
He vestit de gala el meu llit
I he posat el caldo a bullor
Fins i tot el meu llimoner
Sembla que està apunt d’hivernar i sé
Que de més verdes en maduraran
I em perdré entre els riures vora de la llar
I l’escalf del foc em farà sentir
Totes les paraules que ja no puc dir
I arriba la temporada de carxofes
I de moniatos al seu punt
Sóc molt més fan de les castanyes
Que de carbasses com a cops de puny.
No se n’ha parlat prou del fred
Que ens reclou i ens glaça l’alè
… les de llauna ja no caldran
Que les bones ja han madura però
Si en cara no en tenen, ja tornaré
Que sóc molt tossuda, no t’ho negaré
I si és massa tard, t’ho faré saber
Si s’han fet amargues ja no les voldré
I arriba la temporada de carxofes
I de moniatos al seu punt
Sóc molt més fan de les castanyes
Que de carbasses com a cops de puny.
