Som atacat i som també defensat,
som estat indiferent,
per això no pas esment
de res de lo que tu diràs,
cultureta de cartró
que copies sa lliçó
darrera un cap de cantó
i fas pudor.
Bosses, mambelletes.
Au, a fer punyetes!
Hey, taxi rap, atura’t !
No tinguis por i du’m a Manacor.
Me conten els al.lots
que amb sos seus doblers
han eixamplat carrers
perque hi càbiguen més clots.
No trobau que fa pardal
es cuento de l’Hospital?
Un any, dos anys, tres anys,
Quatre anys, cinc anys
i tot segueix igual;
que sí, que no
que no volem morir
ajupits a un racó
anant cap a sa capital.
Bosses, mambelletes.
Au, a fer punyetes!
Hey, taxi rap, atura’t !
Du’m a Ciutat.
Mem ets Americans,
aquesta vegada a qui han pegat,
a un municipal o a un policia armada
a l’amo d’un bar o a una dona desvetlada.
De veritat tenc curiositat,
per sebre es color que té sa merda americana,
si és negre o és rosada …
Bosses, mambelletes.
Au, a fer punyetes!
Hey, taxi rap, atura’t !
Ara ja és tard i me n’he d’anar,
però més envant seguiré es viatge amb so taxi rap.
Vos contaré es paper
del meu Mallorqueta i d’en Llorenç Serra Ferrer,
d’en Miquel Angel Nadal i ses arrels dels santjoaners,
de sa platja de ses Veles i d’algun desbarat més,
de sa Disco de Ciutat,
que per dur es capel posat
no me va deixar entrar
un tal Bernat,
un tal Bernat.
Bosses, mambelletes.
Au, a fer punyetes!
Hey, taxi rap, atura’t !
Mira, mira quina pardalada!
Si no t’atures, si no t’atures et fotré una pedrada.
Hey, taxi rap, atura’t !
