Taula del dos

I destil·làven la infinita soledat
de la declinació mal apresa,
del verb enganyosament irregular.
Vaixells de full de quadren
ara solquen el mar del crepuscle
vers un horitzó de guix blau.
2X1= Por
2X2= Teatre
2×3= Crit
2×4= lluny
2×5= Déu
2×6= Dogma
2×7= Escola
2×8= Vèncer
2×9= Dibuix
2×10= Fi.
Sabíem
que les paral·leles convergeixen a la tarda lenta del dissabte,
que el dia no plega a cops de campana,
que les flors no perden pètals a les planes d’un llibre,
que teníem mitja hora de pati per oblidar una guerra perduda,
que un milió de morts ens convidaven al seny,
que érem una unitat de destí en el no-res.