Taronges de la sang

L’albada cavalca a la contra dels dies més foscos
La tardor ha arribat, i ara cauen los pàmpols damunt los bassals
Les palmeres es trenquen i tomben de sobte el paisatge
Capvespre, crepuscle, vertigen
Taronges de la sang

L’albada cavalca a la contra dels dies més foscos
La tardor ha arribat, i ara cauen els pàmpols damunt dels bassals
Les palmeres es trenquen i tomben de sobte el paisatge
La rosada es fa l’ama de totes les branques

Ja baixen els homes i dones camí de les terres
Que els pares deixaren d’herència sagrada després de morir
Al costat de la mar hi ha un país amb les venes obertes
On tornen els fills resignats per les llums del capvespre

Som el poble de la mar
Sense bandera, sense memòria

Empelten les soques més bordes de brots imparables
I reguen la terra heretada de sang i suor del treball temporal
Pel terme s’escolten cançons que provenen dels arbres
Que canten al vent de matí collidors de taronges
Taronges de la sang

Som el poble de la mar
Sense bandera, sense memòria
Som el poble de la mar
Prenyats de foc i de nostàlgia
Taronges de la sang

Enguany la collita és gemec i preguntes clavades
Enguany el jornal és amarg com amarga és la vida
El dolor a les mans és l’herència a la terra dels pares
La gent del meu poble carrega valenta amb la pena

Som el poble de la mar
Sense bandera, sense memòria
Som el poble de la mar
Prenyats de foc i de nostàlgia
Taronges de la sang