Som resistents penjats en forques fora vila,
som gent del poble que un dia vau cremar,
nois africans rebel·lats als esclavistes,
bruixes cremades per turbes d’ignorants.
Som enterrats a la fossa de Porreres,
les dones mortes i violades de Nankin,
som Gaza, som Mauthausen, som Sabra i Xatila,
vint mil cadàvers del setge de Besiers.
Un dia us vam fer nosa
i ens vàreu sentenciar,
creient que eliminant-nos
us podríeu llevar
del tot
el nostre rastre.
Som aquí altra vegada
i tornarem tants cops com ens mateu,
insistentment,
per fer memòria clara
i que per boca d’altres
se senti nostra veu.
Som pobles maies massacrats a Guatemala,
obrers vaguistes de Gasteiz assassinats,
veïns de Ciutadella, l’Any de sa Desgràcia,
el genocidi armeni fet i renegat.
Vosaltres us refiàveu
que el temps ho cura tot
com un dolç anestèsic,
i acaba fent llavor
la pau
damunt l’oblit.
