Tan enfora del meu lloc
travessant en jeep el nord de Marroc;
Casablanca i Marràqueix,
i baixam a baix, cap el beix.
Tan enfora d’aquí, tan enfora d’aquí:
amb els peus en terra,
amb el cap a més de deu mil peus,
peus que no puc sentir.
Dromedaris i camells,
a damunt els geps hi van com reis;
Pakistan i Bangla Desh,
i no som on som, tanmateix.
Tan enfora d’aquí, tan enfora d’aquí:
amb els peus en terra,
amb el cap a més de deu mil peus,
peus que no puc sentir.
A dins l’avió, quan te n’adones
que no som res de l’altre món;
a l’horitzó, la mar fa ones
que no duren ni un segon.
Mapamundi en el dit,
el planeta gira dia i nit;
no tenc por de seure
però sí d’estar avorrit.
A dins l’avió, quan te n’adones
que no som res de l’altre món;
a l’horitzó, la mar fa ones
que no duren ni un segon.
