No sabia que tot eren mentides
No sabia que em volguessis robar
Des d’aquell primer moment que et vaig veure
Vaig ser imbècil i m ́ho vaig empassar

Tres setmanes no són prou per aprendre ́n
Ets molt ràpida deixant d’estimar
Em pregunto si és que has fet algun màster
O si explotes un talent natural

Si m ́haguéssis dit que anaves en broma
Jo no t ́hauria obert del tot el meu cor
Si destrosses sempre tot el que toques, no t ́aturis
Toca ́m tot…que faràs amb mi el que vulguis

No pots dir-me que tot és tant fantàstic
Que vols que acabi abans que es pugui espatllar
Rostre pàl·lid i mirada de bruixa, m ́hipnotitzes
I ara em talles el cap
Vols que em posi de genolls? Jo puc fer-ho
Si m ́arrossego sóc més digne de tu
I si l ́herba ja no creix on trepitges…

Uuuh, regaré tot el que matis
t ́ho dic a tu
Uuuh, impossible que t ́escapis

Es injust tractar-me així, ara que serà de mi
Sóc una ànima perduda a la deriva
Jo per tu sóc com un joc, i sé que estic jugant amb foc
Ha perdut tot el sentit aquesta trista vida

Uuuh, atrapat sense sortida

Tan cruel como una nit de tortura
Tan intens como el soroll d’un canó
Tan gelat com una bala que et travessa l ‘espinada
I et forada l ́amor
Ja et vaig dir que amb mi no es poden fer bromes
Sóc un home en greu perill d’extinció
I ara digues que no em vols veure més…va !!

uhh si t ́allunyes tant em mates
t ́ho dic a tu
ja veuràs com no t ́escapes

Es injust tractar-me així, ara que serà de mi
Sóc una ànima perduda a la deriva
Jo per tu sóc com un joc, i sé que estic jugant amb foc
Ha perdut tot el sentit aquesta trista vida

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /