Tal com raja

Em sento igual que l’Evan Treborn a l’efecte papallona però si cremo els blocs, em temo, no seré persona. Sé com sona. “A mi no m’agrada” bff, perdona… Dius que vols viure de l’aire? Doncs compra’t una bombona. Pijaita, ara empaita el pijai i deixa espai, Vazili al mic, t’engaita, guaita, que no és broma baby cry, son líriques que et deixen en coma mai cedeixen, sé que neixen de dins d’algun cromossoma. “Home…mmm… no se que dir-te” em diràs, i ja hauràs dit el que podies dir i et lamentaràs cataràs el meus nous flows i fliparàs saps que el puto Patxi aporta txitxa com un dijous gras. Soul o jazz… si desitges que em tranquilitzi fes que soni una trompeta o un baix que em revitalitzi sóc un Juan Antonio Pizzi, tinc l’apreci de la grada i tu ets un neci i això no es cura amb cap pomada. Cantonades, és el que fan alguns MCs praxis no juga a aquest joc tio, dedica’t al parxís en un vist i no vist, pintarem de roig el gris farà goig allò que és trist. Grabo: és un avís. Saboreja el pastÌs, pavo, perquè se’t acaba o cava la teva pròpia tomba mentre escupo baba em preguntava, perquè serà que em diuen Xino? Soc el Patxi, no l’Al Paccino.