Si ara me demanaven
si estàs enamorat,
que trista serà la vida,
jo no sé què contestar.
Una esperança em donàreu
i ara ja ho heu oblidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.
S’amor me castiga massa,
d’estar malalta tenc por,
és arribat lo meu cor
a carreró que no passa.
Es cantar vol alegria
i jo no en tenc, bon amor.
Dins mon cor tenc tal tristor
que un carro no la duria.
