Una nit, més enllà del bosc,
L’han arrossegat aixecant la pols.
Atrapat, rodejat d’ullals,
sent els seus alens refredant la pell.
Ja no pot ni cridar cap nom.
El seu cor glaçat ja no emet cap so.
Que ningú sap què serà de tu l’endemà,
moure sempre els peus i no pensar
en problemes que ens puguem trobar.
Surt del teu cap.
Poc a poc, ha notat com l’escalfor
dels seus ulls brillants l’han hipnotitzat.
L’han fet rei d’aquest tràgic lloc,
i quan és de nit plora amb udols.
Que ningú sap què serà de tu l’endemà,
moure sempre els peus i no pensar
en problemes que ens puguem trobar.
Surt del teu cap.