Parotet* amb qui jo parlo
quan no m’escolta ningú.
La meva oloreta a espígol
que mai no m’ha de faltar.
Superulls del rodalies,
fada madrina dels ànecs,
que s’apareix a l’estany
on s’acompleixen els somnis.
Intrèpida criatura
de nova generació,
sembla feta per encàrrec
però fa sempre el que vol:
I ahí és exactament
on vinc a esperar-la jo,
un indret allà en els núvols
ens espera sempre als dos.
Parotet amb qui jo parlo
quan no m’escolta ningú.
La meva oloreta a espígol
que mai no m’ha de faltar…
Ojazos del cercanías…
Dios y el Espíritu Santo
se aparecen cada vez
que tú y yo nos encontramos
