Surto a fumar i els titulars
confirmen el que ahir predeien.
Suco el dit índex al cafè
i espero que el carrer em respongui.
No t’he trucat, demana temps
domesticar la part salvatge.
Els núvols ho fan, però jo no en sé,
creixen alhora que avancen.
Estic gelós,
sóc tan sols un afluent de tu
que desitja el que no em vols donar.
El costat que sempre guardes,
que sempre amagues,
i estimo amb tant detall.
No cal morir per mirar el cel,
No cal morir per dir el que sento.
No penso perdre un segon més
catalogant tot el que ho fa especial.
Però estic gelós,
sóc tan sols un afluent de tu
que desitja el que no em vols donar.
El costat que sempre guardes,
que sempre amagues…
El costat que estimo amb tant detall.
