És un mico sense història
–ella diu d’ell–,
i li falla la memòria
per uns guants foscos de pell.
Però als seus ulls hi ha una finestra
–temps al temps, i ja ho veureu–.
Si s’endinsa en la jungla,
no el vulgueu anar a buscar…
M’he fixat en la partida.
Serà així… Però
sóc un vell sparring partner
i no havia vist mai
una calma més salvatge
i més secreta, com avui.
Pren el primer bus! Fes via!
Que la resta ja és poesia…
Farà més de quaranta anys
i pica de mans
per celebrar l’amor.
No l’aneu a buscar…
Era allà, en el seu somriure
mentre veia passar el tram:
vella pista d’elefants
estesa sobre l’asfalt…
