Per l’avinguda, de bon matí,
passeja un home descalç.
I el que li ronda no ens ho sap dir…
Sota el pau ferro es va aturar i es
va quedar tot ben quiet;
sota el pau ferro es va aturar i
va haver d’aclucar els ulls.
Per la Paulista, de bon matí,
passeja un home de fang.
I el que li ronda no ens ho vol dir…
Sota el pau ferro es va aturar i
va mirar cap amunt.
Sota el pau ferro es va aturar i es
va començar a enlairar.
Pel camí hi cau un sol covard;
no tinc edat, jo, de dir la veritat.
A poc a poc es va acostant,
és un misteri que ve enlluernant.
Com un cargol en un mar de pols,
una papallona entre foc de morter.
Jo no vull ser ni xai ni llop.
El fals dilema m’escup a les dents.
Fetitxe gros de l’antigor,
el papanates serà fulminat.
Donant dolor, tapant dolor,
no sé si he entès bé la felicitat.
La ressonància del desig
la rentadora farà caminar
centrifugant el meu delit,
la meva testa a punt d’esperitar.
Qui et va abduir, bon ratolí?
La martingala, avui, s’acaba aquí.
Qui et va abduir, bon ratolí?
La martingala, avui, s’acaba aquí.
Tu puges la costa del bou,
jo m’ensabono i faig somnis d’or.
