Sospito

Sospito que al darrera
hi ha l’amor que tragina
dia a dia els farcells
de la nostra memòria.
Un amor que canvia,
que trasmuda i revifa
i nodreix el desig
del desig que s’oblida.
Sospito.
Sospito que al darrera
hi ha molt més que una idea
fugissera i subtil
que manté nostra història.
Una idea i un bes
que composa harmonies.
Un refugi de tot
que nodreix nostres dies.
Sospito.
Sospito que al darrera
som tu i jo solament
i el somni que alimenta
una bella cabòria.
Som tu i jo solament
i una idea i un bes
i l’amor i el desig
perdurable en el temps.
Sospito
que m’estimes.