Una cançó de cantautor
no pots acompanyar-la així,
no m’hi has posat
guitarra ni violí.
Hi ha qui s’atreveix
a canviar-li el ritme als déus,
i si et parlo en primer pla,
només a mi em veus.
És per dins
que passen coses;
ara els greus, ara els acords,
ara el clam, ara els colors…
Sento veus,
sento esperança,
fil etern que puc copsar,
fet de temps i més enllà…
Una llengua
que encara no entenc,
uns senyals entre el brogit…
El batec d’allò que neix?
