Sospira, sospira, sospira!
deixa anar la brida!
Que galopi el cor!
Que perdi la mida
del món i la vida;
del desig que es mor,
a l’ombra morada,
dels teus ulls humits!
a l’ombra encantada
de les nostres nits!

Sospira, sospira, sospira!
deixa anar la brida!
Que galopi el cor!
L’amor, la mentida
et busca i et crida.
Els miralls fets d’or
et volen daurada
i et besen els dits;
et compren l’albalda
i tots cinc sentits.

Però calla i no escoltis,
soroll de moneda.
Però calla, no miris!
Escolta la seda
dels sospirs que exhales,
i aquest batre d’ales,
dins del pit tan tendre…
a la platja rosa,
sense pors ni cendra,
on l’amor reposa.

Sospira, sospira, sospira!
deixa anar la brida!
Que galopi el cor!
Que perdi la mida
del món i la vida;
del desig que es mor,
a l’ombra morada,
dels teus ulls humits!
a l’ombra encantada
de les nostres nits!

Sospira, sospira, sospira!
Sospira, sospira, sospira!

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /