Al poble ha arribat un home amb un plat al cap.
Què li deu haver passat? Eixe home està xafat!
Aquell vell està cansat, i tot el cos li fa mal.
Té molta fam, ha fet un bram, i ningú li fa costat.
Li tenen por tots els infants i de lluny el van mirant.
Veniu ací, no tingueu por, escolteu el que vos vull contar.
Sopa de pedres jo sé fer, per a qui la vullga tastar.
Si m’ajudeu, és molt senzill, podem fer un bon sopar.
Vull un perol, aigua i foc, molta paciència i, a poc a poc,
anirem fent un plat calent que alimente a tota la gent.
Mentre l’home va cuinant, posa les pedres i els va contant
històries, contes i cançons que ell ha anat arreplegant.
Sap que això és l’aliment per a créixer lliurement
i mentre va cantant i contant, ell la sopa va tastant.
Li falta sal, li falta un os, un tros de carn no estaria mal.
Llegums, verdures i cereals, són aliments genials.
Amunt i avall els infants corrent, perquè no falte cap ingredient
i ara sí que hem acabat, el sopar està cuinat.
Crideu el pare i la mare açò ja està per a menjar.
Aquesta nit fem festa gran, compartirem un bon sopar.
I ja ha sopat i s’ha posat una altra volta el plat al cap.
I se n’ha anat a nous camins que la vida li ha portat.
Però un infant que el veu marxar, l’ha agafat i li ha dit molt trist:
No te’n vages, quedat ací, s’ha fet tard i és de nit.
Me n’he d’anar, he de fer camí, però et regale una lliçó:
Quan no pugues més, si estàs decaigut, utilitza la imaginació.
