Et prenc la teva rialla,
cavallet de set colors,
que tenc trabucat es cor
si em fas aqueixa mirada.
Dona tallada de lluna,
la mar dibuixa sa costa
amb forma suau i solta
toca arena i terra bruna.
D’aquesta illa de Menorca
jo voldria ser es xoric
quan surt s’arc de Sant Martí
a aguaitar dalt d’una roca.
Adéu, amor de ma vida,
tan aviat has partit,
que ja he perdut es sentit
de tan gran que és sa ferida.
