Somriures de llautó

Tot són cares d’emoció
i somriures de llautó.
Que desprenen ironia
res podria ser més fals.
Com les seves aliances,
que ens han fet creure fa temps
i oblidant les cases,
que van enderrocant allà on van.
I tots semblen tan amables
però els embarga una grisor.
Que se’ns llença i ens abraça
absorbint-nos la raó.
Hi ha qui sembla no adonar-se’n
però es contagien tanta por
i estan esperant per caure,
on no arribarà
i no torna mai la claror.
Somriures de llautó,
que amaguen la tristor
a tots aquells que estan,
aquí just al davant
Somriures de llautó,
desperten tantes pors
desapareixeran,
quan volguem avançar.
Tot són cares d’emoció
amb somriures de llautó