Somnis

Yeh,

– Tanca els ulls per submergir-te en el viatge més gran de la teua vida,
La realitat alternativa en casella d’eixida,
Si trobes el sentit et canviarà  la perspectiva,
I cada ferida es cura, i el temps dura una mentida,
– L’home de sorra que et vigila i mana en el seu regne,
La mort més dolça és sa germana i fa pres del seu signe,
Dels teus anhels m’impregne, l’ànec lleig ja és un cigne,
I Donald Blake alça el martell del déu Thor perque és digne,
– Entre desitjos i deliris a la llum dels ciris,
Alguns perden el rumb, i s’aclamen als girs oní­rics,
Llançant senyals de fum, perseguint el teu perfum,
Vagant pels cementiris per trobar un poc de llum…
– Per Tuthatis i Osiris, Cleopatra i Marc Antoni,
Al Nil hi ha cocodrils, com al nostre interior dimonis,
Viajant per Liliputh fins Oz, en mode Clyde i Bonnie,
Alí­cia no és fictí­cia, la ficció és un mur agònic…
– Un mite irònic, traçat per l’ídol icònic,
Tu eres la meua superheroïna, trenca el còmic,
En mig del somni sóc que cride, però em sent afònic,
No sóc si és pel gin-tonic, rememore un malson crònic,
– I estic en shock, indòmit… Com Mercuri, supersònic,
Damunt d’un escenari inhòspit, càlid, electrònic…
Deixant-me l’ànima en uns versos que paguen l’entrada,
Que tot lo bo s’acaba, que tot lo bo s’acaba…
–

– Deixa de buscar-me als somnis
Fuig del món oní­ric cap al meu llevant
Deixa que a la llum dels ciris
El viatge siga al meu costat
Deixa’m convertir-me en realitat…

– El somni d’un xiquet no és prou si mai es gita,
Es debilita, perd la força vital, com si fóra kryptonita,
Tinc la sospita de que és innocència, i molt bonica,
I si un dolent la trenca és injustí­cia, i qui ho explica?
– Qui testifica si cap la disculpa a qui s’implica,
Qui reivindica, que és valenta i forta com Boudica,
Passant de grossa oruga a papallona massa apressa,
De Peter Pan a Garfi en Neverland, la roba estesa,
– Entre conjurs de meigues, encisat per les nereides,
Cauen perseides sobre els ciments de la Casa Atreides,
Pagant els deutes com un Lannister, amb foc valyri,
Regalen l’harakiri, en lloc d’un llibre, rosa o lliri…
– I qui regala l’amistat, qui regala somriures?
Et perd l’insomni parasitant les ganes de viure,
Poemes lliures i promeses som, i vam escriure
Perque al final de cada pàgina puguem reviure…
– Solcant l’arc iris, entre escales, notes i colors,
Descobrint nous sabors, textures, i dolces olors,
Arbres boxejadors contra cotxes voladors,
Fades i bruixes, malucs i cuixes, sostenidors,
– Baixant a l’Hades a per l’essència d’Eurídice,
Malsons corintis, la vida a glops com Jessica Jones
En fase Rem, passant les hores, repassant-me l’í­ndex,
Els somnis, somnis són, Els somnis són cançons…
–

– Deixa de buscar-me als somnis
Fuig del món oníric cap al meu llevant
Deixa que a la llum dels ciris
El viatge siga al meu costat
Deixa’m convertir-me en realitat…

Ombres i penombres, llums i clars
Versos i carícies cal alliberar
De la mà al meu cor et porte
Fes el viatge al meu costat
Vine i converteix-te en realitat