Veig la llum de l’alba i una espurna d’aigua clara
i a les mans hi duc un ram de flors marcides
veig la teva cara entre les restes del dia
i ets a prop com el dolor a la ferida
veig el desencís en els carrers de lluna trista
i m’apropo a veure el gel d’uns ulls que em miren.
No s’apaga la teva mirada
entre les bromes d’aquest bar
que em dóna ombra
entre fums i alcohol.
Destells de lluna als canals
la meva vida absenta passant
veles i llums als canals
a meva vida absenta passant.
Veig la llum que passa, les mentides de la tarda
sota un cel de plom i uns núvols de tempesta
veig el meu instint de sobreviure a les mentides
que la realitat incerta em dibuixa en el somriure.
No sento el desig d’enamorar-me del nou dia
i m’aferro al vent en calma
i als licors de verd i somnis.
Destells de lluna als canals
la meva vida absenta passant
