S’ha fet fosc
i ara baixa un vent del nord.
A sa claror taronja d’un fanal
toca una ombra aquests acords.
En es peus
ses fulles topen empeses pes vent.
S’ombra alça es cap i diu rient:
hi ha més imbècils que llums al cel.
Oh, un nou desastre.
Cremen tots es nous xalets
que just han acabat de fer,
i pujen ses flames
i se perden dins sa foscor.
No hi ha res a fer,
algú s’amaga en es Migorn.
Perseguida
de s’Estalella fins Cala Pi,
es migdia
amaga s’ombra i també es botí.
Oh, un nou desastre.
Cremen tots es nous xalets
que just han acabat de fer.
I as qui especulaven
es seguro els hi ha dit que no,
ja no pagaran,
que ja en van quatre i va a pitjor.
