* Mal punyent que em té apassionat,
* que m’encén sa sang amb ardor de flama:
* només em calma pensar en qui molt ama,
* fúria viva que m’ha empresonat.
* Dalt de sa torre sobre es trispol fred
* observ des de sa finestra desclosa
* es jardí que em mostra es seu cos d’alosa,
* desert d’amor, m’apag amb un calfred.
* Som Ramon, sóc Arnau,
* desert d’amor, per vós mor.
* Aquest mal m’ofega
* en pèlag d’amor,
* som el Comte Arnau
* per vós només mor.
* Sobre ses teulades
* vola s’oronella,
* s’enfila i s’estimba,
* fa una tombarella.
* Per tu, amor, faré qualsevol cosa,
* tot serà penar i viure des d’ara
* per as cos malmès que mai no reposa.
* Es teu record és com llum ardent
* que no destorba s’espera tan llarga
* i aviva es foc d’amor que per vós sent.
* Som Ramon, sóc Arnau,
* desert d’amor, per vós mor.
* Sa volta del cel
* amb sa nit tocada
* tota resplendeix,
* llueix estelada.
* Dalt de sa muntanya
* vaga es Comte Mal,
* passa per sa plana
* com vent de mestral.
