Has de ser fort, has de continuar lluitant
has de mirar sempre cap endavant, aquí no hi ha final.
Només el que decideixis tu,
depèn de la teva actitud. Aquí parlem del teu futur
i tu el pots fer real.
Sé que no hi soc en el teu cos, tampoc a la teva pell
però tens gent al teu costat, recolzat en ells almenys
i fes-te vell a la seva vora.
Tens molt al davant, perquè encara no ha arribat la teva hora.
És normal que sentis por, que ja no sàpigues què fer,
s’ha de plantar cara a la mort, per sortir airós sigues valent.
Vés contra el vent i contra el temps si és necessari,
tu tens el rellotge a la teva mà i pots fer que pari.
El que vull dir és que tu decideixis quin ha de ser el teu destí
i encara que ha estat bonic no et conformis amb el camí
recorregut. Pensa en positiu, cap barrera per ningú,
no estàs sola i que n’hi han molts lluitant amb tu.
Som guerrers, no estem fets per abandonar.
Si estem junts no hi ha res que ens pugui aturar.
Si caiem ens haurem d’aixecar, no queda un altre remei,
nosaltres no ens rendirem sense lluitar.
Sé que hi han dies que no pots aguantar, però has d’avancar.
És fàcil dir-ho, però més fàcil és quedar enfonsat.
Jo crec en tu, si tu creus en tu mateixa
deixa que la soledat estigui tancada entre reixes.
No et deixis vèncer per res, segueix cap endavant.
Els teus estan lluitant també i potser és el més important.
Els que t’animen cada dia, els que confien
i afronten amb por amb tu aquesta malaltia.
Tingues confiança, l’esperanca no es pot perdre
encara que tinguis ganes d’engegar tot a la merda.
De vegades plores d’amagat estant sola
i és normal portant aquesta carrega que no controles.
Moltes coses per viure, per veure,
treu de dins les forces, has de creure
segueix en peu, alça la veu, jo no et puc convèncer
La vida t’ha posat a prova i tu l’has de vèncer.
Som guerrers, no estem fets per abandonar.
Si estem junts no hi ha res que ens pugui aturar.
Si caiem ens haurem d’aixecar, no queda un altre remei,
nosaltres no ens rendirem sense lluitar.
Et preguntes el perquè, per què t’ha de passar això a tu.
Els nervis són a l’estómac fen-te un nus,
ets tan fràgil. Normal que no creguis en Déu,
si es suposa que ell és el que vol que el temps que et queda
sigui breu
i em sap greu per ell, però tu no t’ho pots permetre.
Sé que vols seguir endavant en comptes de quedar-te quieta.
El que no pots perdre mai és l’esperança,
jo poso el meu granet de sorra per fer front al càncer.
Som guerrers, no estem fets per abandonar.
Si estem junts no hi ha res que ens pugui aturar.
Si caiem ens haurem d’aixecar, no queda un altre remei,
nosaltres no ens rendirem sense lluitar.
