Davall ets pins
prop de la mar,
damunt s’arena
vaig a jugar.
En trencar s’auba
ja venc aquí
i hi estic fins hora
d’anar a dormir.
Un sol qui crema
torra sa pell;
i si en fa massa,
em pos es capell.
Juc amb s’arena,
corr pes pinar.
I si en tenc ganes
vaig a nedar.
Som de Mallorca.
Jo som d’aquí
i molt que m’agrada
poder-ho dir.
En pensar amb s’illa
es coret se fon
perquè això és sa terra millor del món.
Veniu-ho a veure
si és que no ho creis.
Per qualsevol mal
tenim remeis.
Però heu de saber
això en venir:
qui ve a Mallorca
no en pot fugir!
Per fora vila
anau-hi i veureu
que hi ha alegria
pertot arreu.
Que mai no hi manca
un guitarró,
una ximbomba
i una cançó:
Sa ximbomba ja no sona,
ni sona, ni sonarà
perquè té sa pell de ca
i sa canya qui no és bona.