Agafa el que tens
I no esperes més
Tan sols i tan lents,
Érem tan valents.
Miro fixe la paret
Amb cura no trenquis res,
Sempre ho deixo per després
Que no ho veus, I ja no queda temps,
Te n’adones, vas i tornes,
Per un moment sento que no hi ets,
Però virus a dins del meu cap
Cada dia somio que marxes, cada dia somio que marxes
Però virus a dins del meu cap
Cada dia somio que marxes, cada dia somio que marxes.
Posa ordre, no abandonis,
sempre espero que milloris,
quan ofegues, m’agafes el pit
et demano que no apretis
Diga’m que no ets real, que ja ho saps,
Trenca’m ara en dos meitats, agafa-les
Però virus a dins del meu cap
Cada dia somio que marxes, cada dia somio que marxes
Però virus a dins del meu cap
Cada dia somio que marxes, cada dia somio que marxes
Ahora todos parecen libres menos yo, Ahora todos parecen libres menos yo
Vuelve a partirme en dos, ven y recógelo.
Ahora todos parecen libres menos yo, Ahora todos parecen libres menos yo
Vuelve a partirme en dos, ven y recógelo.
