Preserve molt la meua soledat.
Com un gran bé l’acaricie i tempte.
Ningú no sap el que a ella li dec,
ningú no sap el que a ella li dec.
un sentiment feroçment solidari
amb qui pateix, amb qui espera en silenci;
un vast amor per la mort i la vida,
cosa total, universal principi.
La llibertat, la llibertat com a principi de soledat.
Però què és la llibertat? La llibertat és un estat permanent
sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l’intent,
és sincerar-te.
La llibertat és conviure
amb el desordre del desig
i no justificar-te,
és blasfemar
i fugir dels visionaris,
és condemnar-te a l’oblit
dels capatassos,
és dignificar mots com
Subversió, Insurgència,
Autoorganització.
La llibertat és desmitificar
i fer caure totes les estàtues,
és suprimir, definitivament, la falsa amistat
amb traïdoria,
és profanar la voluntat de control del misticisme,
és abolir el pecat, la mala consciència,
els remordiments de la moral
perversa, que t’han inculcat en escoles tenebroses
com palaus,
com presons,
amb patis enormes
on només podies donar voltes.
La llibertat és un hemicicle buit,
un mentider coix, un dictador mut,
una rumba dansant al voltant d’una foguera,
les calces de la cambrera fent de bandera
negra
a l’estenedor de les il·lusions
complertes, de les utopies acabades,
de les conviccions que han deixat de presumir,
de les cançons que han deixat de ser himnes,
mentre l’últim ideari ens escalfa els peus,
i ens ajuda a fer el sopar…
La llibertat, la llibertat és treballar poc i llegir molt,
i deixar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.
És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència dels dubtes,
l’abolició de totes les condemnes,
I tu, i tu David de quin colors dius que és
la llibertat?
Tal com està el patí darrerament, la llibertat és de color groc.
Cosa total, universal principi.
La llibertat és aixecar la República Catalana i fer-ho des de baix.
