Farola de carrer
que en mirar-la fixament
cega el vianant
Més amunt, al costat
el balcó de la casa de la vella ciutat
rovellat per la brisa
I palmeres
palmeres obertes en blaus diferents
sobre una nit expectant
Alce un poc més el cap
i em trobe la nit, l’eterna obscuritat
i de sobte em cau el cap
busque una referència, però…
em cau el cap–-cap a baix
em xoca amb el terra
ahjj.chkjgcjk..!!!!
“Tros de ciment escampat”
Sí, clar, clar, perdó:
“El paseo al mar”
Quina calamitat!!