sol, com una pera lluny de l’arbre
nu, com una branca en temps d’hivern
cec, com una ameba dins de l’aigua
mentre remeno el cafè amb llet
i vaig llegint en el “newspaper”
noticia del grinyol del món
entre política, facècia i sermons
un mòbil sona dins la cuina
cant de sirena, frau d’amor
com el reclam per buscar l’illa del tresor
sol, com un corb que domina l’aire
nu, com un llimac de pell absent
cec, com la fortuna d’un captaire
mentre remeno el cafè amb llet
i sento el toc d’una campana
cridant al golós militant
amb la desmesurada gana del caiman
i veig creixer el munt de deixalla
com rebentada d’un abscés
com un càncer dins de l’entranya del progrés
sol, com un silenci entre paraules
nu, com un desert sota els estels
cec, com una idea sense causa
mentre remeno el cafè amb llet
i em desconcerta la gran calma
que s’apodera de les flors
mentre els humans obrim la cambra dels horrors
i en la maror d’amor i angoixa
entre la pudor i el perfum
cal no oblidar mai que les roses tenen llum
sol……. nu…….. cec……
mentre remeno el cafè amb llet
