Soc un drac que té molts caps
i com tants caps tants barrets.
Cadascú té el seu bramar.
No em queden gens clar els meus drets.
Em costa molt concentrar-me,
diuen que tinc els peus freds.
Quan em toca dialogar
sempre em surten els retrets…
Soc un drac que té molts caps.
Soc un drac que té molts caps,
no tinc res de bèstia mansa.
En tinc un que ara treu fum
i també un que ara descansa
-un que ho deixa tot per tu-
i un que amb prou feines s’aguanta,
un que es pensa que és algú
i un que fa una por que espanta.
Soc un drac que té molts caps.
Com t’ho fas tu per ser tu
que m’estimes com ningú?
Ens trobem quan es fa fosc
on el mar s’estimba als rocs.
Soc un drac que té molts caps
i no sé com estimar-te
quan et veig apagar focs
i t’acusen d’embruixar-me.
Em passo el dia lluitant
amb la por que inspiro als altres
però jo vull sortir volant
duent-te a tu aquí a la meva espatlla.
Soc un drac que té molts caps
un xic pobre i molt de dona.
Soc l’espècie en transició,
entre animal i persona.
Busco la contradicció,
sense ser una anomalia.
Puc ser a i no a i allò
que és un i molts i canvia.
Soc un drac que té molts caps.
