Tinc un full al meu davant :
blanc, net, immaculat,
pàl·lid tal com un espant,
enganyós com una treta.
Sóc poeta.
L’holandès en qüestió
diu que l’embruti, que escrigui,
però la musa em diu que no,
gelosa se’m torna estreta.
Sóc poeta.
He estat temps sense cantar,
no és pas que tingués angines
ni mandra per treballar,
ha estat qüestió de punyeta.
Sóc poeta.
Diuen, dius, diran, dirú :
no es parla amb la boca plena
Per ordre, comença l’u !
Cony!
Ara se m’ha fos la bombeta.
Sóc poeta.
Faci fred o sigui estiu,
el xiprer sempre té fulles,
però cap ocell s’hi fa el niu,
ja no rauca cap granota.
Sóc puota.
Ja no rauca cap graneta.
Sóc poeta.
