S’obrin les portes el grup esta ací ie
dalt a l’andana les xufes s’assequen
s’omplin els cossos de molt bon gran ambient
s’omplin les ments d’orxaters pensaments
sorgixen històries de núvols gegants
s’alteren memòries d’orígens retrobats i
cada cop que dic una paraula tèrbola
cada cop que sent un beat al bell mig de ma forella
s’alcen veus amb munts de ganja rere l’engonal
els distants alegres anys no ens foren de profit
hi ha futur, molt de futur, és nostre teu i meu
s’alcen veus amb crits d’ajuda’m i estem ací quiets
afortunada recerca per no fer el mateix
soroll de ríson banc i albà coetània
som un ullal amb aigua fresca en mig del fenc
i bropopopopó cridava jo sota la sènia
quatre glops de moscatell és el que ens serveix
amb faixa de lli cru i pantalons de pana
dues d’arròs i tartana i mil històries crues
buscant el nostre lloc a un món d’espines sense peix
un got d’orxata al cabanyal reclama
més papers trencats i escrits per versàors a mala gana
paciència i parsimònia ens faran viure més temps
anem de pressa sense pressa amb la certesa d’anar bé
evocant el vell trenet, transport de llauradòria
bona salut resta en guaret, hivern a la darreria
maquinaria i espinguet, aire net a un cel llibert
la ciutat amb agonia i rabasseta de llibret
i criden els que poden, perquè podran els que ara criden
no fa fred i tremolen, són senyals d’un nou sound system
deixeu-les juntes si veieu que corre l’aire
però que mai es tanquen les portes.
