Que ja no és tristesa, ara és indiferència
Que quan estic sol ja no tinc dependència
Dono gràcies a la lluna València
A veure si pilles la referència
Diuen la paciència és la mare la ciència
Ja ho deia la iaia, puta innocència
Quan era petit, tenia decència
Ara faig el burro a consciència
Em miro al mirall estic en decadència
Començo a tenir síndrome d’abstinència
Estic molt cansat, demano clemència
Jo vull pau no m’agrada la violència
I com de sol m’he de sentir perquè la mort m’acompanyi aquesta nit
T’he desvestit, un altre cop, sense voler, dins del meu cap res té sentit
I pensava que algun dia tornaries i tornaríem a tirar la baldufa
I pensava que algun dia saltaria d’alegria, però ara et trobo a faltar
He recordat quan adormida em deies a l’orella vine abraça’m i fes-me d’estufa
He recordat quan t’adormies i sabies que estaves segura: tu al meu costat
