Sicofonia

Pels carrers de plom t’havia de trobar
Embolicada amb sedes i papers de fumar
La teva ombra a terra i el teu mocador al cap
I aquell accent estrany que em semblava fascinant
La tristor, la comèdia i el desengany
Amb una vida de canvis i una d’estabilitat
Amb una barraca de fira i un palau a prop del mar
Vaig deixar el meu equipatge de costat
Dues maletes velles i un farcell de mediocritat.
La rancúnia l’angoixa i l’ansietat
Semblava que es trencaven els vidres
Quan vas començar a plorar
Com sagetes enverinades foradant la meva carn
Jo a tu t’estimava però no sé si tant i tant.
Tant com tu em demanaves
No en crec poder ser capaç
Regust de soledat i de final.