La llum del sol fa dies que no es veu
i la lluna ha perdut la lluïssor;
m’amago pels racons
i pinto a les paret
la geografia del dolor.
Em voldria tenir a les mans com un moixó,
però soc només l’ombra de mi mateix;
i el món és d’una fusta
que no em deix fer-ne esqueix.
Ens han robat la lluna en un cel buit d’estrelles.
Ens han robat el sol i l’aigua del pou.
Tu em dius, nino, com estàs?
Jo et dic que veig pols, misèria i ganes de plorar.
L’ambient és demencial
com si tot déu hagués perdut el nord.
Fins als bous i les esquelles,
dels camins a Damasc.