Ona de fang que em gira el cotxe sobre un pont, me’n deixa al llindar.
Un full en blanc, tres ulls de marbre d’un brillar, d’un brillar profund.
Em deixo endur com una fulla sobre un riu, sobre un riu ben quiet.
Dius que estic bé, no passa res, si tu m’ho dius jo et crec.
Si tu m’ho dius, oh, sí, jo et crec.
Si tu m’ho dius, oh, sí, jo et crec.
Sec, riu avall, prop la freixera ha sortit, ha sortit el sol.
L’aigua no es mou i el fang es tanca cap al sud, cap al sud.
