Si puc fer-te feliç,
tornarem a aquell lloc secret,
un trosset de paradís
que abraça suau la muntanya
i no deixa que entre el gris.
Si vols, ara i ací,
ens beurem d’un glop esta nit
i totes les que vinguen,
abraçats a l’hivern,
vesprades de peixets a l’estiu.
Si puc fer-te feliç,
bussegem per un bosc d’estels,
creuarem mar endins.
Per dilatar el moment,
baixem al nostre infinit.
Si vols, ara i ací,
gaudirem del so més seré.
Serà senzill, suau sospir;
l’abellerol i un arner
que ens volen i et volen dir:
Que valga l’alegria,
que no pague la pena.
Quan la nit estima el dia va tenyint,
amb el daurat del sol al mar,
una promesa entre coralls.
Que valga l’alegria,
que no pague la pena.
Acaronada al pit de l’illa tu dius sí
a tan poquet que t’he oferit:
només si puc fer-te feliç.
Si puc fer-te feliç,
si hi ha res que esperes de mi,
hem de parlar sense filtre
abans que el fred que sentim
ens penge la veu d’un fil.
Si vens per ser feliç
i ens veiem encesa la pell,
foc a l’arrel de les ungles.
Necessari i tan just
com caure i alçar-nos junts.
Que valga l’alegria,
que no pague la pena.
Quan la nit estima el dia va tenyint,
amb el daurat del sol al mar,
una promesa entre coralls.
Que valga l’alegria,
que no pague la pena.
Acaronada al pit de l’illa tu dius sí
a tan poquet que t’he oferit:
només si puc fer-te feliç.
Només si tu vols
fem de la vida un viatge,
del món sencer, el paisatge
per al guió que decidim.
Només si tu vols
serem feliços com ara que cantes
o com adés que em miraves,
i als teus ulls he vist escrit:
Si puc fer-te feliç…
