Si es dedica un mínim d’energia
a la pura i simple reflexió,
es pot ser altra cosa que extremista?
Es pot evitar voler xafar-ho tot?
Si fa bo, ho farem a la feixa,
si fa vent ho haurem de fer a redós
però si plou, amor, haurem de fer-ho
al Pavelló.
El silenci esquitxat de paraules,
jo esquitxat de tu i tu de mi;
podem ser altra cosa que extremistes?
Jo, sincerament, penso que no.
