Si no fós per tu
no hauria sentit
el batec sense por
del cor al meu pit,
ni la dolça tendresa
d´un cos acostat
de matinada.
Tu em fas brillar els ulls,
te´n duus la foscor,
em treus el neguit
del pitjor malson,
calmes les tempestes,
i atures els vents
de mitja tarda.
Digue´m tu que coneixes
els secrets de l´ànima
cap a on haig d´anar.
Tu sempre m´escoltes
quan em fa falta.
porta´m les espurnes
que els teus ulls llencen
quan em veus arribar,
les agafaré,
te les guardaré,
al teu costat.
Si no fós per tu
hauria patit el fred de l´hivern
i l´absència al meu llit,0
i la pell amarada
de tanta humitat,
els dies de pluja.
Els temps van ser durs
i els dies tant llargs,
i el camí escollit
no sempre encertat,
vam passar per l´ombra,
avançant a peu
sense tornada.
