Si m’espero una miqueta a que marxi aquesta gent
Potser puc dormir una estona sense atabalament
Si m’espero una miqueta amb el cap sota el coixí
Sentiré a prop els pares i m’abraçaran al llit
Si m’espero una miqueta amb el coixí a sobre el cap
Moriran les paraules que ressonen pel veïnat
Si m’espero prou estona sense fer gaire remor
Quan surti farà bo i tot tindrà un altre color
Si m’espero prou estona potser em vindràs a buscar
Sortirem a passejar i aprendré a estimar
Si la vida és bonica i la jugo netament
El destí ens serà amable, no vindrà mai el mal temps
I el temps passa i els cercles es tanquen, passa l’esperança
Ja veus la sortida i això no s’acaba
La història repapieja i tornen les trampes que enganyen i ens fan tornar boig
Si m’espero una miqueta amb el coixí a sobre el cap
Creixeré per fer-me fort i aprendré a mirar endavant
Si obro els ulls i no m’encego un cop hagi despertat
Canviaré el que no m’agrada, podré dir que ho he intentat
Si m’espero prou estona oblidaré el meu passat
Trencaré les cadenes que em tenien atrapat
Si la vida no m’enganya lluitaré per la veritat
I la lluita no haurà estat en va.
I el temps passa i els cercles es tanquen, passa l’esperança
Ja veus la sortida i això no s’acaba
La història repapieja i tornen les trampes que enganyen i ens fan tornar boig
Si m’espero prou estona passarà tot el meu temps
Perdré tota l’esperança i potser l’enteniment
Si aguanto prou estona potser em tornaré boig
No faré res del que vull i estaré sol en aquest joc
Si no em puc aixecar ara potser ja no ho faré mai
Vull lluitar per fer-me valdre i per fer-me estimar
Si no em canso i aguanto i trinxo tot el que no és bo
Hauré aprofitat l’estona i seré lliure de debò.
