Hi havia una vegada a l’entrada dels artistes
una nena rosseta amb els ulls ben tristos.
Esperava que jo els fes ben feliços.
Li vaig dir, senzillament: si jo fos president!

Si jo fos president del nostre govern
mai més un infant tindria els ulls tristos.
Nomenaria, és clar, en Patufet primer ministre
del nostre govern, si jo fos president!

I la Ventafocs a l’economia,
en Tintín policia, el Popeie a la marina,
en assumptes externs, és clar, la Mafalda.
Estaries content, si jo fos president!

Tarzan seria ministre de l’ecologia,
l’Obèlix al comerç, la Maia a la indústria.
I declararia públiques les pastisseries.
Oposició: inexistent, si jo fos president!

Si jo fos president, aquest govern nostre
faria en vers i música els discrsos,
i els dies de consell jugaríem a la plaça.
Faríem coses grans si jo fos president!

Rebria de nit el cos diplomàtic
en un ball de disfresses, en un ambient màgic.
Ens faríem la guerra bo i jugant al parxís.
Res no fóra com abans, si jo fos president!

Però no!
No seré mai president del nostre govern.
Vosaltres, petits nois, em sou molt simpàtics,
però no compteu amb mi per fer política.
No cal ser president per poder estimar els nens!

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /