Escolta’m amiga,
escolta’m companya,
si fóssim gavines,
gavinetes blanques,
com ses que planegen
amb ritme dansaire,
amb tu partiria
a fer solcs en l’aire.
Escolta’m amiga, escolta’m companya,
si fóssim gavines, gavinetes blanques,
que es bec suau se donen amb ganes de gresca,
amb tu partiria una aubada fresca.
Faríem volades fins es nuvolades,
dolces engronxades damunt la mar,
menjant sardineta fins no poder més,
jugant una estona entorn des capsers.
Escolta’m amiga,
escolta’m companya,
si fóssim gavines,
gavinetes blanques,
com ses que planegen
amb ritme dansaire,
amb tu partiria
a fer solcs en l’aire.
Escolta’m amiga, escolta’m companya,
si fóssim gavines, gavinetes blanques,
sentint sa carícia des vent quan mos toca,
descansant tranquil·les damunt d’una roca.
Faríem des riure so musical,
es niu penjaríem en mig del penyal,
volant dalt ses barques quan surten des port,
dibuixant corones, desitjant-li sort.
Escolta’m amiga,
escolta’m companya,
si fóssim gavines,
gavinetes blanques,
com ses que planegen
amb ritme dansaire,
amb tu partiria
a fer solcs en l’aire.
