Si em quedés mai cec,
la nit més fosca no t’esborraria.
Si em quedés mai cec,
el teu perfil en mi persistiria,
viu en la ment, si em quedés mai cec.

Si perdés la veu,
només tu comprendries què vull dir-te.
Si perdés la veu,
mai un mot meu podria contradir-te,
ni un sol mot meu, si perdés la veu.

Si el seny se’m fongués,
i fos ingenu com el primer dia,
Si el seny se’m fongués,
igual que un nen petit t’estimaria,
com un anyell, si el seny se’m fongués.

Quan passin els anys (bis)
als meus ulls seràs sempre la més maca.
Quan passin els anys (bis)
jo sempre sentiré com cantes ara,
tan dolçament, quan passin els anys.

Pot morir el meu cos (bis)
i mai, amor, et quedaràs a soles.
El meu esperit (bis)
veuràs com se t’acosta i et consola.
Pot morir el meu cos, que em tindràs a prop.

Quan passin els anys.
Si el seny se’m fongués,
Si perdés la veu,
Si em quedés mai cec…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /