Em quedo al camí sol, com si fos
un més,
i odio i odio i odio el que em toca
plorar per tu.
Cada matinada et vull oblidar,
per molt que ho intento no sé ja
esborrar-te de la meva ment…
Quan fa tant mal oblidar-se
de les coses que teníem junts,
que ens van fer ser el que som…
Dol… però abans vull dir…
que tinc les forces per fer bategar el
teu cor si em deixes,
n’hi hagués hagut prou que tu m’ho
demanessis.
Dol… però vull saber…
per què no puc jo consolar el dolor
que sents a dintre,
com puc jo curar cada ferida del teu
cor… si em deixes tu…
Mai era el moment bo quan estàvem
junts,
deixàvem, deixàvem, deixàvem que
tot s’apagués per si sol,
i dono mil voltes al que va passar,
però tot el que tinc de tu ara és una
mirada als meus peus.
Quan fa tant mal oblidar-se
de les coses que teníem junts,
que ens van fer ser el que som…
Dol… però abans vull dir…
Deixa que torni al teu costat,
oblidarem tot el passat,
jo curaré el teu cor trencat, ho saps,
ho saps…
Però abans vull dir…
que tinc les forces per fer bategar el
teu cor si em deixes,
n’hi hagués hagut prou que tu m’ho
demanessis.
Dol… però vull saber…
per què no puc jo consolar el dolor
que sents a dintre,
com puc jo curar cada ferida del teu
cor… si em deixes tu…
