Dotze cavallers,
dotze camarades
són anats a Tremp
a robar una dama.
Quan ja són a Tremp
sola l’han trobada,
sola en el balcó
que a la fresca estava.
– Senyora Isabel,
n’heu de ser robada,
a la mitja nit
o la matinada.
– Robada en seré
si el lladre m’agrada.
Deixeu-me vestir
que estic despullada.
Quan ja són ben lluny
troben a son pare
– On Isabel,
on vas desgraciada?
– Ai, aquests fadrins
que m’han robada!
– No diguis això,
que no t’hem robada,
digues que has vingut
de molt bona gana!
– Baixa del cavall
i anem-se’n a casa,
demà a missa iràs
ben acompanyada,
el patge al costat
com toca a una dama.
