Setembre-Octubre

No diré cap mot dels més grans. No diré amor, angúnia, vida. Ni per rimar diré ferida, mostrant-la oberta entre les mans.   Ni tampoc diré primavera, o, ara que comença, tardor. Oh, posar als mots cap passió! Tot just una tristor lleugera.   Escriuré només: ha plogut, com si parlés a una visita. I afegiré: l’octubre imita la nova pena que he tingut.   L’octubre posa una llum vaga pel cel del pit i al pit del nord. No diré hivern per dir-vos mort, ni fred per dir el que ja s’apaga.   I mai no sabrem què escollir, si haver gaudit el lot un dia, fa temps, o si millor seria haver-lo encara de fruir.