Les mans a les butxaques
i tants camins per inventar
t’estimo, no sé com dir t’ho
per que em facis cas
em queixo per defecte
mentre segueixo aquí aturat
amb tots els meus vells dubtes
i amb els que em vaig creant
envejo d’altres vides
t’invito al meu funeral
jo que lliçons donava
de com viure i com pensar
no sé si son les forces o es l’engany
on vaig s’està fent tard
la vida és tot el què
avui s’escapa de les mans
lluitant amb els defectes
atemoritzo les virtuts
i no estic per despendrem
d’allò què em dona llum
tu, sols mirar enrere
quan el present sembla tan buit
però tinc les mans tan buides
i he perdut l’orgull
no sé si és manca d’emocions o es por
on vaig s’està fent tard
la vida és tot el què
ens passa mentre fem altres plans
la vida és tot el què… avui s’escapa de les mans.
