Tirana, glòria d’amor,
que així me turmentau
amb paraules de tristor
i a dolor me incitau.

No me turmenteu; cessau,
amb lissonges i mentides,
i amb peticions fingides,
amb falsedat, que em mostrau.

No cregueu paraules, no,
que me costa poc de dir-les,
perquè en matèria d’amor
molt poc costa de fingir-les.

Quan sa pena és moderada,
un se pot aconhortar;
però aquesta és superada
i basta per a matar.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /